Intentarem desvetllar les qualitats que tot bon entrenador del món del futbol ha de posseir, sigui quina sigui la seva categoria o divisió. L’entrenador disposa d’una sèrie d’habilitats directives, que ha de saber gestionar de la manera més efectiva, per aconseguir els millors resultats de l’equip i desenvolupar les qualitats de cada jugador.
Aquestes qualitats són les que ha de posseir tot líder responsable d’un grup de persones per exercir de la millor manera la seva feina, fent créixer personal i professionalment a cadascun dels seus subordinats. D’aquesta manera es sentiran responsables i implicats en el projecte, donant el millor de si mateixos.
Un entrenador ha de saber analitzar una situació esportiva, decidir quina opció triar entre totes les possibles i donar les instruccions adequades als seus jugadors. A curt termini, això es pot veure reflectit en les situacions d’un partit de futbol en patir l’equip una expulsió; l’entrenador ha d’analitzar la situació del seu equip en el partit, triar quina opció prendre (no realitzar canvi, treure un jugador del mateix perfil, un altre diferent etc.) i donar-li les instruccions a l’equip. A llarg termini, es podria veure en el moment de fer reforços per a la temporada següent.
Per aconseguir autoritat moral dins d’un grup són necessàries dues coses; el primer seria disposar d’una carrera professional contrastada i amb una experiència dilatada a l’esquena. El segon haver aconseguit uns resultats o títols suficients per a ser creïble a l’hora d’enviar els seus pupils. Podríem dir que aquesta autoritat moral, aconseguida a través de l’experiència seria la que donaria la credibilitat a l’entrenador. Si es és un entrenador novell, aquesta autoritat moral i credibilitat, s’ha d’aconseguir mitjançant el treball i esforç diari.
Si un entrenador vol treure el màxim partit de cada un dels seus jugadors ha de saber escoltar els seus suggeriments, les seves queixes, en definitiva tot. Però escoltar no és només, escoltar els de baix sinó també als que estan per sobre de tu. Finalment cal aprendre dels grans tècnics del futbol. Tot gran entrenador ha tingut un mestre abans al qual ha prestat atenció.
En tot grup és molt probable que les persones descontentes intentin (voluntària o involuntàriament) desestabilitzar l’ordre en l’equip. Un bon líder ha de saber detectar a aquestes persones i apartar-les del grup per intentar solucionar els problemes. En cas de no poder solucionar-se, l’entrenador ha de tenir la suficient mà ferma per excloure el jugador temporalment o de manera indefinida. S’han donat molts casos de grans jugadors que malgrat el seu caràcter problemàtic no han pogut triomfar en grans clubs.
En qualsevol activitat d’aquest món que s’emprengui, cal preveure els resultats per poder arribar a l’èxit. Per això el míster ha d’establir una sèrie d’objectius abans que comenci la temporada. Els objectius que es marquin els equips han de ser específics, mesurables, assolibles, realistes i limitats en el temps. Cal treballar aquesta fase per fer realitat el previst.
La serenitat per a un coach esportiu és un valor molt important; sense ella es cauria en el nerviosisme i es podria errar a l’hora de prendre decisions. Més enllà de l’eficàcia de la serenitat, un entrenador no només és el cap que dirigeix l’equip, és una imatge de referència i per tant ha de saber mantenir la calma en situacions difícils.
Observem jornada rere jornada, que els millors entrenadors mai mostren eufòria després d’una golejada a favor, ni tampoc es vénen a baix per una derrota. Com a cap visible d’un grup s’ha de saber controlar aquestes emocions; una mala gestió de les emocions pot portar a uns resultats contraris als previstos.
L’entrenador ha d’intentar tractar a tots per igual; sense donar tractes de favoritismes a ningú sigui qui sigui, ni tampoc agafar manies a xavals que poden ser d’una o altra manera. No obstant això aquesta clar que l’entrenador ha de triar entre l’elenc de futbolistes que disposa i per a això la manera més efectiva ha de ser en base als mèrits personals.