Golejada (ja) anecdòtica (3-0)

El Vilassar, ja sense un objectiu sòlid a la lliga més enllà de mantenir la imatge d’equip competitiu, ha caigut golejat contra La Pobla de Mafumet, segon a la taula i amb opcions de ser líder. El marcador ha reflectit la diferència a la classificació, però el cert és que els maresmencs han tingut ocasions durant la primera part per empatar el partit o per retallar distàncies quan perdien 2-0.

El primer gol ha estat matiner: els locals només han necessitat quatre minuts per avançar-se. Gil ha vist l’arribada d’Abel Rita i li ha assistit una pilota que el davanter ha rematat rasa des de l’interior de la gran. Tot i això, el Vilassar ha mantingut el cap fred i ha intentat domar el partit i el rival. De fet, les ocasions més clares les ha cedides el filial del Nàstic de Tarragona. La primera, una passada innocent que el porter Albert Ribera no ha controlat i que ha sortit per la línia de fons molt a la vora de la porteria. La segona ha acabat amb una rematada de Jordi Sánchez, amb el porter vençut, que el defensa Marcelo ha controlat sota pals per evitar el que hauria estat l’empat.

La primera part ha donat més opcions al Vilassar, que no dominava però tampoc no jugava ofegat per un rival que aspira a jugar a 2a B la propera temporada. Malgrat tot, l’encert local sí ha estat superior i Kike Tortosa, al límit del primer temps, ha ampliat la distància amb una rematada a mitja alçada que ha entrat amb potència i bona col·locació a la porteria de Miguel. El 2-0 començava a evidenciar quin seria el signe de partit, però hauria pogut difuminar-se si un xut d’Eloi hagués entrat a barraca: el jugador del Vilassar ha controlat al balcó de l’àrea lliure de pressió i ha tingut temps per posar-se-la bé i rematar massa ajustat al pal… per la part de fora.

A la segona part el Vilassar aspirava a mantenir a ratlla el seu rival, tal com feia a la primera. Esperar al darrere, sòlid, i provar de trenar jugades més enllà del mig del camp per fer mal a la porteria local. La gerra d’aigua freda, un altre cop, ha despertat el Vilassar d’aquest plantejament que si bé és senzill ha resultat fins a cert punt utòpic. Un penal de Jose sobre Gil –claríssim– l’ha picat Álvaro. El porter ha salvat el llançament però el refús ha caigut als peus del mateix davanter que, ara sí, i amb Miguel per terra, ha posat el 3-0.

La segona part s’ha anat diluint amb els minuts. Per part del Vilassar, algun xut des de la frontal; pel que fa a La Pobla, un parell de jugades perilloses que entre els defenses i el porter s’han encarregat d’avortar. Miguel Ramos no ha tingut gaire més feina al segon temps. El mateix pot dir Albert Ribera, que ha vist com els problemes que li arribaven se solucionaven gairebé per la inèrcia negativa dels seus contrincants. La nota positiva pel Vilassar ha estat el debut a Tercera de Marc Olmedos, jugador del filial, i del retorn aquesta temporada del juvenil Marc Molina, que ja va debutar a la categoria l’any passat, precisament en aquest escenari.

El final, amb el resultat dat i beneït, no ha donat més de si i el partit s’ha acabat sense que La Pobla pressionés amb excés. El 3-0 serà purament anecdòtic en aquest tram final de temporada a l’espera dels dos últims partits de la temporada, contra Rubí i Europa. /JD

Golejat i enfonsat (5-1)

El Vilassar ha consumat el seu descens matemàtic després d’unes jornades d’agonia en què l’equip, tocat, havia deixat escapar punts molt importants contra rivals directes. El Palamós ha donat el tret de gràcia al conjunt maresmenc, que ja comença a posar la vista a Primera Catalana, la categoria on, ara ja definitivament, jugarà la propera temporada.

El guió del partit va ser molt semblant al de la setmana passada a casa del Sabadell “B”, ja que el Vilassar va tornar a rebre un gol matiner per la falta de concentració inicial. Tot i això, el gol que va aconseguir Arimany va arribar molt més aviat: al segon 22 de partit. Els de Toni Romero sabien que havien de treure els tres punts si volien allargar les possibilitats una jornada més, però la defensa va fer aigües i Venzal va assistir al davanter –màxim golejador ara per ara de la categoria, juntament amb Manel Sala– perquè superés el porter Uri, titular en detriment de Miguel. Com va passar també contra el conjunt arlequinat, el Vilassar no va fer una passa enrere amb el gol rebut sinó que, ben al contrari, va provar de dominar la possessió de la bola. Al quart d’hora de joc, la maquinària vilassarenca va trenar una jugada que va acabar amb un pal de Jordi, i quan ens acostàvem al 45, Mendo va rematar a les mans del porter Bayona.

Per més inri, Jordi Sánchez, amb el partit al límit de la mitja part, va fer un penal tan innocent com innecessari defensant un córner que Arimany va transformar, encara que Uri va arribar a tocar la pilota. El 2-0 donava un aire definitiu al signe del partit, que es va esfumar als 10 minuts de la represa gràcies a un penal transformat per Eloi que va entrar tot i rebotar amb el porter.

El Vilassar va aguantar un ritme força elevat fins ben entrat el minut 70, però la superioritat física del Palamós es va començar a fer palesa i van caure els tres gols que arrodonien la golejada local. El 3-1 va ser obra de David Torres, jugador juvenil, rubricant un contracop, i cinc minuts més tard Arimany aconseguia el hat-trick amb una rematada creuada després de superar la defensa. El 5-1, amb l’equip ja enfonsat, el va aconseguir Del Moral amb un gol olímpic que va sorprendre Uri.

Amb l’equip matemàticament descendit, els esforços se centraran ara a mantenir la competitivitat al màxim en els quatre complicats partits que queden contra equips que es juguen el play-off d’ascens a 2a B i a planificar les properes temporades perquè l’equip lluiti per ser a dalt./JD

Una crònica boja d’un partit boig (1-4)

Per fer una crònica com aquesta calen dos ingredients: un partit que hagi estat boig i un redactor que estigui pitjor. Aquests dos elements han coincidit avui a Castelldefels. Del segon element no en parlarem, però qui us escriu pot assegurar-vos que el partit que ha guanyat el Vilassar ha estat singular, de manera que ha decidit que la crònica també ho fos. Per mantenir-se fidel a la realitat.

Una crònica boja ha de començar pel final i anar fins al principi; amb el Vilassar guanyant per 1-4 i els jugadors de tots dos equips –19 en total–, passius, passant-se la bola sense esma i amb l’àrbitre desitjant que es complís el 90’ per poder xiular el final. Des que Jordi Sánchez ha marcat el gol que ha situat el resultat definitiu, Els Canyars han estat un crit unànime contra l’àrbitre, ja que David Congost Larrosa ha deixat els locals amb 8 jugadors amb l’expulsió més que estricta d’Uri Grau, que en una mateixa acció ha vist dues grogues: una, per una falta; l’altra, per protestar-la. El davanter del Vilassar Sánchez havia marcat l’1-3 dos minuts abans, de manera que un partit que es preveia ajustat ha acabat en golejada.

La tercera expulsió que ha patit el Castelldefels ha suposat un impacte a la línia de flotació i, de fet, ha estat la clau perquè el Vilassar fes valer la seva superioritat numèrica. Minuts després que Uri entrés als vestidors abans d’hora, Creus ha posat una centrada al segon pal perquè Eloi Fontanella Bonjoch fes valer el seu segon cognom amb una rematada de cap col·locadíssima per marcar l’1-2, el gol que suposava la remuntada. Els jugadors del Vilassar s’han abraçat conscients de la importància d’haver capgirat el marcador, sobretot després d’haver provat un parell de xuts llunyans que han creat perill –sobretot en una acció en què un defensa ha desviat providencialment un míssil terra-aire de José–.

Les coses s’havien posat més de cara el minut 65 arran de l’expulsió de Javi Calvo per una falta que li ha costat la segona groga. Els maresmencs, però, no havien estat capaços d’acabar les accions de què disposaven tot i jugar amb dos homes més. Una de les ocasions més clares quan el Vilassar “només” tenia un futbolista més ha estat una rematada de Mendo que ha topat amb el travesser. Aleshores el resultat era d’1-1 amb els dos equips provant de fer caure la balança al seu favor. Sí és cert, tot i això, que qui més ha pressionat ha estat el Vilassar, però de l’altra banda Cervantes ha sortit de sota la pols per distreure els afeccionats locals amb un xut que ha espantat el porter Uri Simon. El porter ha sortit per substituir el seu company que s’ha ressentit d’una lesió al peu; no ha estat el diumenge de Ramos.

El Vilassar ha generat una pressió que podria haver acabat en l’1-2 fins i tot a la primera part. Més enllà d’un xut llunyà des del rebedor de can Mendoza que ha sortit desviat, l’ocasió més clara ha estat un vaselina de Jordi Sánchez que el porter Joaquín –el titular al Castelldefels “B” de 4a Catalana– ha tret quan mig Els Canyars veia la pilota dins de la porteria… excepte l’àrbitre. El gol hauria suposat un canvi radical del partit, ja que el Vilassar estava en una dinàmica positiva gràcies a l’empat de penal de Morales. La pena màxima, al minut 33, cinc més tard del gol local, havia suposat a més l’expulsió del porter Planagumà quan Creus l’ha driblat aprofitant una gran passada de Mendo.

L’empat immediat ha estat una declaració d’intencions del Vilassar, ja que al minut 28 ha rebut el gol d’Adri Ruiz. El davanter ha aprofitat un refús de Ramos a xut de Masuet per fer l’1-0. Abans, els de Miki Carrillo havien tingut un primer quart d’hora per avançar-se. De fet, la millor ocasió pels locals ha estat al minut 2 en una rematada des de la frontal de la petita que ha acabat al cel de Castelldefels.

Els tres punts que s’ha endut el Vilassar, un cop acabat el partit, permet que els de Toni Romero no es despengin encara més de la lluita per la permanència. Queden cada cop menys partits, però cadascun serà diferent. I així ho reflectirem./JD

Massa càstig per tan poc partit (3-0)

El Vilassar ha perdut per 3-0 contra el Terrassa a l’Olímpic en un partit que no passarà als anals del futbol, ni per un ni per l’altre costat. Els de Toni Romero no han fet ni de bon tros un mal partit en línies generals, mentre que el Terrassa, que s’ha trobat amb dos gols a la primera part, no ha desenvolupat un joc molt dinàmic. El tercer gol, purament anecdòtic, ha arribat quan havien passat segons del quart minut d’afegit quan tot ja estava dat i beneït.

Amb un terreny de joc de les dimensions més grans de la categoria, el Vilassar ha sortit ben col·locat i ha ocupat bé els espais. Sense generar massa perill ha deixat passar els minuts i ha aguantat els atacs del Terrassa, tan dèbils com la pluja que ha caigut durant els primers minuts. A partir de la mitja hora de joc ha deixat de ploure, però ha caigut el primer gol i d’una manera totalment desafortunada. En una falta lateral, Peque s’ha fet un autogol: no s’ha entès amb el porter i tampoc ha rematat la pilota amb encert per refusar-la.

El Vilassar s’ha trobat amb el marcador en contra sense que el contrari els generés massa perill, i per més inri el segon gol ha estat similar. En una internada fins a la línia de fons, Merchán ha fet una centrada que el porter hauria pogut aturar sense problemes. Tot i això, José ha tocat la bola i l’ha deixada a Vilajosana, que ha fet el 2-0 amb tota la tranquil·litat del món.

Abans, Riki ha tingut una ocasió en què ha enviat per sobre el travesser una pilota que li ha arribat a la frontal. No només això. Amb el 2-0 ja al marcador hi ha hagut les dues millor ocasions del Vilassar –i del Terrassa, més enllà dels gols, si els considerem ocasions clares–. En dos córners consecutius, Peque primer i Eloi després han rematat a porteria, però en tots dos casos la defensa ha tret sota pals.

La segona part ha estat una continuació de la primera però amb sense els errors de la primera. A més, Creus ha entrat per Galeano i l’equip ha notat el seu treball al mig del camp i la profunditat que li ha donat a la banda. De fet, el jugador ha fet un xut perillós que ha llepat el travesser. Riki ha tornat a tenir una altra rematada des de la frontal, però aquesta l’ha enviada desviada al lateral. El Terrassa, per la seva banda, s’ha mostrat força inactiu en atac.

A falta de deu minuts, el partit ha agafat un rumb descontrolat que ha començat amb l’expulsió del porter Juanmi quan ha tocat una pilota amb la mà fora de l’àrea. El Terrassa ja havia fet els tres canvis i ha hagut de jugar amb Montero com a porter improvisat. Malgrat tot, el Vilassar només l’ha posat a prova un cop durant els 15 que ha jugat –els deu que faltaven pel noranta i els gairebé cinc d’afegit–. Quan ja s’havia superat el 94 ha arribat el gol de Vilajosana en una centrada de la mort. En jugades anteriors Gallego ha tingut un parell de xuts perillosos que han sortit fora.

El resultat deixa el Vilassar a 13 punts de la permanència però un partit menys, el que queda pendent amb el Santfeliuenc. /JD

Tres d'or (0-1)

El Vilassar ha tornat ha guanyar 141 dies després i contra el mateix rival: el Manlleu. Si la darrera jornada l’equip havia estat a punt d’endur-se els tres punts davant del Cerdanyola, en aquesta ocasió els de Toni Romero no han donat marge al contrari un cop s’han posat per davant en el marcador. Han estat 17 partits sense sumar els tres punts i la victòria ha arribat contra un rival que aquesta jornada ha caigut en descens.

Les sensacions que desprenia el Vilassar en els primers instants de partit recordaven les de Cerdanyola, amb un equip més madur que en anteriors ocasions i una defensa ben plantada que han fet desesperar els Aumatell, Uroz, Manel Sala i companyia. Els jugadors manlleuencs han trepitjat àrea, però no han creat massa perill; tan sols algun xut de falta de Sala –un especialista– que avui no ha tingut encert. Pel Vilassar, Riki, que tornava al titular després de la lesió, s’ha postulat com un dels jugadors referència del mig del camp, com ja ho havia estat. Seu ha estat un cacau des de la frontal que ha sortit fregant l’escaire. També ha estat actiu Mendo, que n’ha tingut dues de clares, però al jugador li ha faltat comoditat per fer bé les rematades.

A les acaballes de la primera part el Vilassar s’ha salvat de les urpes del Manlleu. Manel Sala ha retallat Josue i amb el porter com a únic obstacle, ha xutat a les seves cames. El segon temps ha començat amb l’equip local amb una marxa més, però la defensa vilassarenca ha estat en tot moment activa i ha treballat eficaçment. Tot i això, a mesura que han passat els minuts els maresmencs han tornat a disposar d’ocasions i arribades. En una d’aquestes, Roberto Morales ha estat empès a l’interior de l’àrea i ningú ha dubtat del penal. Peque ha transformat la pena màxima i es reivindica, tot i ser central, com a màxim golejador de l’equip.

Encara faltava mitja hora pel final, i el Vilassar ha posat el punt de pausa i maduresa per aguantar el resultat. Manel Sala, de cap, ha estat a punt de marcar, però l’únic que ha fet el Manlleu és inquietar merament amb la seva presència. Els seus jugadors han estat imprecisos al llarg de tot el partit, i d’això se n’ha aprofitat el Vilassar per manllevar-los els tres punts.

En declaracions després del partit, l’entrenador, Toni Romero, es mostrava molt satisfet de la victòria, i ha posat l’accent a la bona defensa que ha fet l’equip. El Vilassar sembla haver començat una nova dinàmica per donar guerra en el tram final de temporada, però la permanència és encara lluny: la marca el Gavà, amb 10 punts. Tot una epopeia, un any més. El proper capítol d’aquesta lluita serà contra el Martinenc. /JD

Saturday the 20th. Unió Esportiva Vilassar de Mar. Un club amb història
Hosting by GiGa & Design GiGa based on QualityJoomlaTemplates