La tramuntana fa volar els tres punts

El Vilassar suma la seva quarta derrota consecutiva en perdre contra el Figueres per 3-1. Un gol matiner de Serramitja al minut i mig de partit va ser el preludi d'un partit que el Vilassar va saber jugar però al qual li va faltar encert. Aitor, amb un golàs de falta, va arribar a empatar, però de nou Serramitja també de falta va posar l'avantatge al marcador. A la segona part, Quimo va sentenciar de cap i ja en temps afegit Peque va "permetre's" fallar un penal que només hauria maquillat el resultat.

L'Alt Empordà és un territori infranquejable pel Vilassar: dues visites, dues derrotes. El d'ahir era un partit de necessitats, amb un Figueres enterrat a la classificació i la necessitat vital d'agafar aire. El seu tècnic, Eduardo Vílchez, a més, s'estrenava a casa i havia de demostrar a la seva afició que l'equip no és un dels candidat al descens. El Vilassar tampoc podia permetre's massa luxes: després d'uns primers resultats bons que el situaven a mitja taula, tres derrotes seguides començaven a enfonsar l'equip i notar l'alè dels qui són en descens. El duel, finalment, se'l van endur els locals.

Tot just iniciat el partit, Urbano va recuperar una pilota en zona de creació que podia haver estat l'avís d'un Vilassar amenaçador, però va ser Serramitja en la jugada següent no s'havia arribat al segon minut de joc qui va domar el rival. Amb un xut amb l'interior del peu, la pilota va entrar a barraca sense que Imanol pogués fer-hi res. Els maresmencs, tirant d'orgull, van empatar deu minuts més tard amb una obra d'Aitor: el seu xut de falta, magistral, va dibuixar una rosca digna de PlayStation per tocar la cara interior del pal i colar-se a la porteria. Amb el partit novament empatat, les esperances de puntuar estaven renovades fins el gol de Serramitja. Un altre cop. En aquest cas, transformant una falta perillosíssima des de la corona de l'àrea en un míssil mil·limètricament enviat a l'escaire del pal d'Imanol. Davant d'un bon xut, ben poca cosa pot fer-hi un porter.

El partit, doncs, tornava a complicar-se-li al Vilassar, que ja va ser incapaç de perforar la porteria de Reig. Tot i això, d'ocasions va haver-n'hi, ja que en algunes fases del joc els de Toni Romero van tenir instants de bon futbol. Malauradament, a Tercera les ocasions s'han de materialitzar. Roldán i Aitor van tenir les més clares, sobretot el primer, en regalar un xut al porter després d'entrar a l'àrea amb el defensa fent-li la guitza. Amb un partit que cap dels dos conjunts arribava clarament a controlar, a pilota aturada Serramitja va penjar pilota a l'olla i, en mig de la defensa, Quimo va posar el tercer i definitiu gol al marcador amb una excel·lent rematada de cap.

A les acaballes del partit, al Vilassar va costar-li trenar jugades per posar un 3-2 que posés la por al cos als rivals. Totes les arribades eren neutralitzades pels defensors locals, obligats a cedir córners. Una dada significativa és que el Vilassar va picar el 80% dels serveis de cantonada durant el darrer quart d'hora del matx. En l'últim, un defensa del Figueres va tocar la pilota amb el braç i l'àrbitre va xiular un penal que Peque va fallar. Hauria estat el 3-2, que si bé no hauria canviat el signe del partit, hauria deixat un marcador més ajustat al partit que vam viure.

D'aquesta manera el Figueres suma tres punts que els són oxigen i s'allunya de l'última posició de la taula, que ocupa el Castelldefels, el proper rival del Vilassar. En roda de premsa, Toni Romero evidenciava tenir els peus a terra donant el paper de rival perillós als del Baix Llobregat. La continuació d'aquesta història, diumenge vinent al Xevi Ramon. /JD  

El Cerdanyola surt amb vida del Xevi Ramon (1-1)

El partit endarrerit de la quarta jornada entre Vilassar i Cerdanyola va acabar en empat a 1. El duel, amb un nivell in crescendo, va començar amb més ocasions pels de Toni Romero, però van ser els visitants qui es van avançar mitjançant un vell conegut: Quim Solano. A la segona part, Peque va empatar de penal per posar l’empat definitiu al marcador.

Sense fer massa soroll, el Vilassar continua avançant. La temporada passada va ser difícil, l’equip ha après dels errors i enguany s’estan curant amb salut. El joc ras és una de les claus d’un equip que contra el Cerdanyola va arribar més cops a l’àrea, tot i que els del Vallès encara no han perdut cap partit de lliga. Ho van intentar sobretot Guille Muñoz –que va ser titular, acostumat a sortir de la banqueta per revolucionar l’atac–, i un inspirat Urbano, que també treballava al mig del camp. Menció també per a Galeano, redescobert no només al mig del camp, sinó també en les vitals ajudes defensives.

El Vilassar va trepitjar més cops l’àrea de Coca, però el futbol és capritxós i Quim Solano, vestint avui la samarreta verda i blanca, va marcar de cap després d’una mil·limètrica centrada de falta de Turu. A la primera part, les sensacions eren bones: un Vilassar no excessivament abocat a l’atac, però ofensivament constant; i una solidesa defensiva eficaç.

A la segona part, el ritme va augmentar, i la tònica del Vilassar va seguir sent la mateixa; amb un detall que mica en mica va donant més bons resultats: deixar d’abusar de les passades llargues i focalitzar el joc curt o llarg amb criteri. Amb els laterals pujant per les bandes, va arribar l’acció que gestaria el gol. Guillem Creus va entrar a l’àrea després de retallar dos rivals i, el tercer, Cuadras, va fer-lo caure amb una falta que va costar-li la segona groga. El penal, va xutar-lo Peque al fons de la xarxa per empatar el partit. Faltava encara un quart d’hora pel final, i al Xevi Ramon tot era possible.

De fet, el tram final va ser emocionant. La balança s’hauria pogut desequilibrar per qualsevol dels dos costats. Josu, pel Cerdanyola, va tenir tres bones arribades per la banda, que van ser anul·lades per la defensa vilassarenca amb grans esforços i al límit del reglament. Els locals, amb Edu Camps de refresc, va proporcionar alguna centrada que s’hauria pogut convertir en el 2-1, però finalment no es van produir gols per cap dels dos equips. El final va ser un empat que tots dos tècnics van trobar insuficient.

El Vilassar segueix sumant i ja és onzè. A més, és dels equips menys golejats de la categoria, amb 4 gols en contra. Ara, l’equip descansarà fins a principis d’octubre, quan l’equip rebrà el Manlleu i en tres dies visitarà el camp del Martinenc. Toca descansar per renovar energies. /JD

El Vilassar cau a l'Ebre (2-1)

Segon desplaçament de la temporada i segona derrota. El Vilassar no ha pogut superar l’Ascó a domicili (2-1) en un partit en què als de Toni Romero els ha costat entrar. La primera part ha estat dels locals, però a la segona els maresmencs han tingut més ocasions que el rival. Després d’empatar Peque, Imanol ha aturat un penal que feia pensar el millor. Tanmateix, els riberencs han marcat un segon gol que ha estat definitiu.

El Vilassar segueix sense fer els deures a domicili: 0 punts de 6 possibles. Contra l’Ascó, però, el conjunt entrenat per Toni Romero a punt va estar de fer saltar les alarmes. Els riberencs tenien ganes de venjança, després que la temporada passada el Vilassar hi empatés i els arrabassés les opcions que tenien de classificar-se per l’ascens. Aquest clau –més psicològica– en tenia una de paral·lela de caràcter físic: les dimensions del camp annex on es jugava (51x91 metres, en comparació amb els 59x99 del Xevi Ramon), ja que el camp principal d’Ascó es troba en obres.

Amb els 22 jugadors encabits sobre la gespa –artificial, sortosament–, l’Ascó s’ha mostrat hàbil i en qüestió de minuts ja havia creat una ocasió, un xut de Genís desviat a la dreta de la porteria d’Imanol. El defensors del Vilassar, acostumats a llançar pilotes llargues, han tardat uns moments a mesurar la força i evitar que el porter o la defensa cacés totes boles. Urabano i Galeano al centre del camp han començat a entendre’s, però les arribades, majoritàriament des de la banda, acabaven en possessió local.

A la mitja hora de joc, les ocasions de l’Ascó s’han materialitzat amb el gol de Virgili. La jugada ha estat calcada al gol del Peralada a la primera jornada o a l’ocasió de la Muntanyesa la setmana passada al Xevi Ramon: una centrada des de la banda al segon pal i cop de cap. Una acció d’estratègia que a la roda de premsa posterior Toni Romero reconeixia que havien estat assajant. Durant el quart d’hora restant de primera part, Gascón hauria pogut batre Chiné, però el porter ha evitat el gol.

La segona part va ser totalment diferent. El Vilassar ha reaccionar: tenia el cap més fred i era conscient de les armes de què disposava. D’aquesta manera, l’inici ha estat fulgurant. En una ocasió múltiple, un xut de falta llunyà d’Aitor ha tocat el travesser i en el refús el porter i la defensa han evitat el gol. Abans d’arribar a l’equador de la segona part, la reacció ha culminat amb el gol de Peque. Gascón ha centrat després d’un córner tancat i a boca de canó el capità del Vilassar ha posat la bota, la ràbia i l’orgull per enviar la bola al fons de la xarxa.

L’empat s’hauria pogut desfer moments després, quan l’Ascó ha reviscut i ha creat un penal que Imanol ha aturat. Aquest fet ha donat un plus de motivació al Vilassar en veure que es mantenia l’empat. Malgrat tot, els ebrencs han continuat disposant d’ocasions i, novament, una ha acabat travessant la línia de gol. Ha estat en una centrada des de la línia de fons que ha creuat l’àrea petita i al segon pal Eizaguirre ha marcat el 2-1 que ja no s’ha mogut. Si s’hagués mogut, hauria pogut ser per part dels dos conjunts, ja que tant Ascó com Vilassar han disposat d’arribades. Les més clares, per als locals, amb un xut al travesser.

En les declaracions post-partit, un Toni Romero molest ha valorat bé la segona part de l’equip, en què ha tractat de tu a tu un dels rivals més complicats de la categoria. La propera jornada, contra el Santfeliuenc –també a domicili– l’equip tindrà una nova oportunitat per treure’s l’espina de les derrotes fora de casa. / JD

Cebri s'acomiada donant els tres punts contra la Muntanyesa (1-0)

El debut del Vilassar a casa en aquesta temporada ha estat positiu, amb una victòria contra un rival d’entitat –la Muntanyesa– i dominant el partit en certes facetes del joc. Un primer temps amb poques ocasions va donar pas a una segona meitat més elèctrica, que va culminar amb el gol de penal de Cebri, el primer del jugador en lliga… i l’últim: el davanter va anunciar al final del partit que deixa el futbol.

Després de la patacada de la primera jornada contra el Peralada, el Vilassar necessitava un bon resultat per evitar que tornessin els fantasmes de la temporada passada. L’equip que visitava el Xevi Ramón, la Muntanyesa, no aparentava ser un rival fàcil, però els de Toni Romero van aconseguir desactivar les armes dels de Nou Barris i jugar de tu a tu contra un dels equips que presumiblement lluitarà per ser a dalt, tot i les baixes de jugadors importants que han anat a Europa o Prat.

Les graderies del municipal de Vilassar, monopolitzades acústicament pels càntics de suport a l’equip visitant, van veure com durant la primera meitat les ocasions de gol van brillar per la seva absència. Uns tres primers minuts de rauxa per la ‘Munta’ que van acabar en no-res i un gol anul·lat també als de Toni Escudero va ser el més destacat… fins el minut 45. Com ja va passar en la jornada anterior contra el Peralada, el contrari va tenir una arribada per banda esquerra, amb una centrada que, a diferència del que va passar a l’Alt Empordà, no va acabar en gol gràcies a la bona col·locació d’Imanol. Sens dubte, aquesta va ser la millor ocasió de la primera part.

El canvi a la segona va ser notori. Els dos equips van augmentar el seu nivell, de manera que els porters van intervenir més i el futbol va esdevenir més vistós. Pedro va alertar amb un xut per la Muntanyesa, i a l’altra àrea una assistència de Mendo a punt va estar Cebri d’aprofitar-la per fer el primer gol de la tarda. Amb el canvi d’Aitor per Guille, el Vilassar va apujar encara més una marxa i la maquinària va rodar amb més fluïdesa. El mateix jugador va tenir un u contra u amb Tato a passada d’Urbano, però el jove futbolista va xutar contra el cos del porter.

Amb aquesta dinàmica in crescendo, el defensa i capità Borges va fer una falta a prop de la seva pròpia àrea que Peque va executar amb la fortuna que va impactar –a criteri de l’àrbitre– contra el braç de Pedro, que era a la barrera. El col·legiat va xiular penal en l’acció, i Cebri va transformar-lo enviant la pilota a l’escaire. Amb el marcador a favor, l’equip va fer una lleugera passa enrere per aguantar la ‘Munta’, que fins ben entrat el minut 80 no va inquietar. Ja a les acaballes, Romero va fer debutar el jove Eric Pujol.

Després del partit, Toni Romero va mostrar-se satisfet no només amb el resultat, sinó sobretot amb l’actitud i el joc del seu equip. “El gol ha estat de penal, però la segona part ha estat nostra”, reconeixia traient pit. Preguntat pel bagatge ofensiu de l’equip –un gol marcat en 180 minuts–, va respondre que a nivell defensiu les coses estan sortint bé: “un gol encaixat en 180 minuts”.

Cebri anuncia que deixa el futbol

El flamant davanter del Vilassar procedent del CE Europa, Cebrià Queralt, ‘Cebri’, en declaracions a l’entrevista post-partit per Vilassar Ràdio, va anunciar públicament que penja les botes. “Primer gol… i últim”, va dir el davanter sense arribar a plorar però amb la veu trencada. El club està buscant substitut per aquest futbolista de 31 anys que havia de ser un dels pals de paller de la línia atacant de l’equip. Molta sort i molt èxits, Cebri! / JD

Debut amb mal peu (1-0)

El Vilassar perd el primer partit de la temporada al camp del Peralada. Un solitari gol de Jaume Duran de cap al límit de la primera part decideix el signe del partit. Al Vilassar, sense fer ni de bon tros un mal partit, li ha mancat l’encert en atac… i la sort: Guille hauria pogut empatar al descompte amb un xut que ha sortit desviat.

img005

Un Vilassar cremat el curs passat s’enfrontava a la il·lusió del retornat Peralada, amb l’ànim de no repetir el patiment de la darrera campanya. L’Alt Empordà semblava una terra propícia perquè continués el rentat de cara que Toni Romero ha aportat a l’equip des que va agafar-ne les regnes al final de la temporada passada. L’equip, però, ha acabat “tocat per la tramuntana”, i ha vist com el seu rival s’enduia els tres punts.

El Peralada ha sortit molt actiu: en 5 minuts Imanol ja havia tocat dues vegades la pilota amb les mans. Urbano al quart d’hora ha contestat amb un xut que ha dibuixat una paràbola que el porter Toni ha aturat amb dificultats. De mica en mica, un Vilassar dirigit al centre del camp per un aïllat Galeano trobava arribades amb què inquietar els locals. Sense massa ocasions a banda i banda, el futbolista empordanès Joan Pons –un corcó per la defensa, amb les seves arribades pel lateral– ha posat una pilota mil·limètrica que Jaume Duran ha convertit de cap en l’1-0 quan l’àrbitre ja començava a mirar el cronòmetre per marxar als vestidors.

img007

Amb tota una segona part per davant, els de Toni Romero han seguit buscant el gol, i de fet els primers compassos de la segona meitat han estat un monòleg dels maresmencs. Davant la falta d’idees de mig del camp en amunt –el centre de la defensa estava pletòrica, amb Peque i José tallant tot el que arribava–, el tècnic ha reaccionat fent entrar pólvora: la veterania i ofici de Cebri i la joventut i ofici de Guille. Per restaurar la defensa, Oscar Romero ha sortit al lateral i frenar, així, les perilloses progressions de Pons i Duran. En una d’aquestes arribades, Imanol ha tornat a demostrar la seva valentia en aturar amb el cap una potent pilota que l’ha deixat estabornit durant uns minuts.

A l’altra banda del camp, ni els Mendo, Urbano, Aitor i companyia han estat capaços de superar Toni. Ho hauria pogut aconseguir Guille Muñoz al límit del minut 90 gràcies a una assistència des de la frontal d’Urbano. El xut del jugador del Vilassar ha sortit fora fregant el pal. Aquí és on el partit ha decidit el seu signe. Al final, derrota dels de Toni Romero, que comencen amb mal peu la temporada. A la sala de premsa, l’entrenador remarcava la bona feina dels seus jugadors, i sobretot l’òptim estat físic en què es troben. Dissabte que ve, la Muntanyesa, segons el tècnic, plantejarà un partit travat com el dels empordanesos, i espera disposar de les armes per afrontar-lo correctament. El debut del Vilassar al Xevi Ramon en lliga serà dissabte a les sis de la tarda: esperem omplir les grades per donar ànims als jugadors com es mereixen. / JD

img018

Thursday the 19th. Unió Esportiva Vilassar de Mar. Un club amb història
Hosting by GiGa & Design GiGa based on QualityJoomlaTemplates