A punt (1-1)

El Vilassar ha estat a punt de guanyar, però contra el Cerdanyola només ha pogut rescatar un punt quan els tres ja semblaven, tant temps després, una realitat. Pel que hem vist sobre la gespa, els de Toni Romero ja estan a punt per donar guerra.

Els maresmencs no s’han espantat contra un rival rocós i s’han fet grans en un camp de joc petit. Les incorporacions d’aquest mercat hivernal comencen a donar el seu fruit i l’equip ha millorat en solidesa global. Val a dir que no s’ha vist un partit amb moltes ocasions per cap dels equips, però les sensacions que ha generat el Vilassar han estat bones.

La primera intervenció de la primera part l’ha tinguda Josu pels locals, amb un xut de falta que ha tret Miguel estirant-se i posant els punys providencialment. De fet, aquest jugador del Cerdanyola ha estat la clau del seu equip: molt intens per la seva banda, omnipresent a les pilotes aturades, i ha estat l’autor del gol que li ha donat un punt gairebé in extremis als locals. Per part seva, el Vilassar ha treballat unànimement. En defensa es veia Jose saltant per sobre d’un bosc de caps quan calia refusar perill aeri, i pel joc ras, també Peque ha estat infranquejable. En la línia superior, Ramon Borell ha regnat a la banda i ha fet una bona primera part, mentre Galeano al centre ha estat el node principal. A l’atac, avui comandat per l’exjugador del Masnou Jordi Sànchez, li ha faltat el punt d’encert necessari per superar la defensa rival. Aquest ha estat tan sols l’únic defecte de l’equip: la generació de perill.

Els de Toni Carrillo, però, tampoc han pogut fer massa més que el Vilassar. Potser per mèrits del rival o potser per demèrits propis, el Cerdanyola ha tingut, a part de la falta de Josu, un cop de cap de Quim Solano als nassos del porter que ha sortit per sobre el travesser. L’empat a 0 amb què hem anat a la mitja part es valorava just, però tothom a la Bòbila sabia que qualsevol dels dos equips podia marcar; i que si ho feia, difícilment l’altre podria guanyar.

La segona part ha estat una continuació de la primera; cap dels dos equips ha creat massa perill però sense generar massa notícies. L’única notícia fins al minut 60 ha estat l’entrada de Ricky que, set mesos després de la seva lesió, ha tornat a saltar als terrenys de joc. En l’entrevista postpartit a Vilassar Ràdio, el migcampista admetia sentir-se tan alegre “com un nen de 5 anys que juga el seu primer partit”. L’alegria de Ricky l’ha pogut compartir amb tot l’equip quan Jordi ha marcat pel Vilassar el 0-1. Des del 18 d’octubre, contra el Terrassa, que no s’avançava en el marcador. El davanter ha entrat a l’àrea i, aprofitant que el defensor no ha refusat bé, ha picat la bola que s’ha acabat colant a la xarxa fent una volea.

Faltava gairebé mitja hora de futbol, i el Cerdanyola ha estat pressionant per ofegar el Vilassar i provar de treure’s de sobre el dubtós honor de ser l’equip que punxa contra un cuer abocat en una dinàmica de derrotes. Tanmateix, el Vilassar ha estat molt madur i ha mostrat una solidesa davant del setge vallesà que fa pensar en la reacció d’equip que feia falta.

Malgrat tot, la intensitat del Cerdanyola ha estat molt alta i al minut 87 en una arribada de Roland Garros, que ha caigut dins de l’àrea, l’àrbitre ha xiulat penal. La pena màxima, més que dubtosa, l’ha transformada Josu per marcar l’empat. Encara hi ha hagut temps per més, però cap dels dos equips ha pogut tornar a veure porteria. Al Vilassar se li han escapat dos punts, però ha guanyat solidesa i confiança pel tram que queda de temporada. /JD

Pedro Garcia desMunta el Vilassar (3-1)

El Vilassar va perdre d’una manera clara contra la Muntanyesa a Nou Barris per 3-1 i segueix camí del drama. Els locals es van posar 2-0 a la primera part amb un doblet de Pedro Garcia, que va culminar un bon migdia amb un hat-trick després que Jose posés un 2-1 que afegia emoció al partit.

Els de Toni Romero, conscients de la importància del matx, van sortir a pressionar amunt, però no van saber mantenir-se al llarg del partit, i de mica en mica els locals van anar guanyant el pols. Malgrat tot, l’equip trepitjava àrea i Mendo hauria pogut marcar si el seu xut no hagués estat tan tou. Qui va noquejar primer va ser el conjunt de Nou Barris aprofitant una errada defensiva que permetia a Pedro superar el porter per fer el primer a porta buida.

L’ahir dèbil estructura del Vilassar va començar a trontollar i va fer encara més mal el segon, menys de 10 minuts més tard. En una jugada des de la banda esquerra Aleix va centrar una pilota mil·limètrica perquè Pedro posés el cap per marcar el 2-0 i obrir més la bretxa. La mala sort –un factor subjectiu però perillosament present– va tornar a fer de les seves en contra del Vilassar. Els del Maresme haurien pogut anar a la mitja part amb un 2-1 esperançador, però en dues ocasions la pilota no va entrar. Primer va ser el porter a xut de Guille, que va treure amb una bona estirada, i més clara va ser la segona, un cop de cap de Jose que la defensa va treure sota pals.

L’objectiu del 2-1 no era ni de bon tros res irreal, ja que el Vilassar vorejava l’àrea i en qualsevol acció podia caure el gol. Aquesta meta va arribar al minut 58; Josué va xutar una gardela de lliure directe que el porter Tato no va saber aturar i Jose, més atent que ningú, va posar la cama per enviar la bola al fons de la xarxa. Malgrat tot, al cap de sis minuts Pedro va sentenciar amb el tercer gol, un altre cop traient petroli d’una indecisió col·lectiva en defensa.

El 3-1 ja no es va moure, però el gol no va ser l’última notícia negativa: al minut 87, Peque va ser expulsat en veure la segona groga per mans. Val a dir que el capità va veure la primera en un falta de manual que més que groga, era ataronjada. El pitjor no és que el Vilassar acabés amb 10, sinó que la propera jornada, contra l’Ascó, Romero no podrà comptar amb un dels pilars a la defensa.

En acabar el partit, el tècnic va admetre que l’equip –ell el primer– no havia estat a l’altura del que es demanava en un dia així i va apel·lar a seguir lluitant per sortir d’aquesta zona tan perillosa. /JD

A bona cara, mal temps (1-2)

El Vilassar ha mostrat una bona cara però no ha pogut ser. Malgrat tenir estones de bon futbol, sobretot a la segona part, l’equip ha estat incapaç de superar l’Europa, que s’ha endut els tres punts sense fer un partit espectacular. Mentre que els de Toni Romero han anat de menys a més, els graciencs han tingut una tònica inversa i després de començar bé han acabat demanant l’hora. Malgrat tot, els 3 punts han volat de Vilassar.

El conjunt entrenat per Pedro Dólera ha tingut dues ocasions abans del gol al minut 6. El primer xut, molt tou, ha estat tot just al segon 34, i la segona ocasió, que ha fet lluir el debutant Miguel Ángel a la porteria, ha estat de Poves en una rematada de cap. Amb l’Europa trepitjant àrea i un Vilassar d’inici desconnectat ha arribat el primer gol, obra de Camacho. A centrada de Dot, el davanter ha controlat la bola davant del porter i des de l’interior de la petita li ha col·locat una bola precisa al seu pal.

El pal que ha suposat el primer gol dels barcelonins ha tingut resposta mitjançant Mendo, en una acció de cor, posant una centrada/xut que el porter Leva ha aturat sense gaire patiment. Val a dir que el jugador del Vilassar tenia poc angle. El mateix Mendo ha estat protagonista en una acció a la segona part que ha despertat la polèmica i la ira dels rivals. El davanter ha robat l’esfèrica a l’interior de l’àrea en una acció amb una més que possible falta.

La falta d’encert que ha tingut l’Europa a la primera part semblava allargar-se a la segona, amb un intent de vaselina d’Ignacio que el porter Vilassarenc ha aturat sense problemes, però tot just un minut després els visitants han sentenciat mitjançant el mateix sistema que amb el 0-1: centrada a l’olla. En aquest cas, la rematada ha estat de Poves i de cap, una precisa testarrada que ha tocat el travesser a prop de la creueta on el porter no ha pogut arribar. Ni per distància ni per temps de reacció.

El 0-2 al minut 62 semblava donar el Vilassar per dat i beneït, però al cap de cinc minuts més tard ha entrat Guille que, juntament amb un Jan Lladó que no ha fet més que córrer durant els 90 minuts, ha revolucionat l’equip. La qualitat del jove extrem ha desencallat la banda dreta per on ha jugat, i de les seves botes ha nascut el gol que posava la por al cos al conjunt escapulat. En una jugada al vèrtex de l’àrea s’ha esmunyit entre tres defensors i ha servit un caramel a Mendo, que ha culminat la jugada davant la sortida de Leva amb un xut ras que ha fet retallar les distàncies, ha empès el Vilassar a buscar l’empat i ha posat dubtes als de Gràcia.

De fet, el partit hauria pogut tenir un desenllaç diferent en una caiguda del Vilassar vorejant l’àrea de penal. Qui us escriu aquesta crònica, i molts dels assistents al Xevi Ramon, han vist que havia estat dins –i, per tant, penal–, però l’àrbitre ha indicat que la falta havia estat fora. L’execució del xut ha estat de Roberto, que ha enviat la bola fregant l’escaire de la porteria… però per la part de fora. El mateix migcampista ha tornat a xutar una altra falta, una mica més allunyada, que ha sortit fora. Haurien estat dues ocasions per, si més no, empatar i començar a fer fora fantasmes, però no ha estat possible i finalment el col·legiat ha xiulat el final.

El Vilassar acaba la primera volta cuer i a 8 punts de la permanència, però avui ha demostrat ser un equip capaç de treure la competitivitat necessària per no donar-se per vençut a la meitat del camí. La segona volta comença la setmana vinent a casa contra el Peralada, i la reacció es fa a cada jornada més necessària. El suport de l’afició serà clau perquè aquest equip lluiti fins a esgotar les seves forces. /JD

En caiguda lliure (3-1)

El Vilassar ha perdut a Can Rosés contra el Rubí després d’un partit en què l’equip ha anat de menys a més. Els locals s’han avançat a la primera meitat, i quan més ha pressionat el Vilassar, han arribat els gols de la sentència local. Jan Lladó ha posat el 3-1, que ha estat testimonial.

La festa de la Tercera Divisió és lluny d’acabar, i encara és aviat per saber qui riurà i qui plorarà. D’entre tots els equips, n’hi ha un, el Vilassar, que no té la sort de cara i encadena la seva cinquena derrota consecutiva. El Rubí ha convertit el partit en un glop amarg pel Vilassar, pel qual haurà de pagar un preu alt, ja que els rivals directes, encara que sigui a poc a poc, van sumant punts.

Els de Toni Romero han sortit ben ordenats, amb una col·locació defensiva que feia pensar en els millors moments al Sagnier contra el Prat, i amb una bona pressió a la zona de dalt. Tanmateix, els de Julià Garcia no han perdonat tant, i després d’enviar una pilota al pal al minut 18, a la mitja hora de joc Carlos Esteban ha culminat un contraatac i ha perforat la porteria d’Oriol. No feia ni un minut que Gascón havia xutat tímidament a les mans del porter.

El Rubí hauria pogut deixar el partit vist per sentència abans d’anar al descans. Jose no ha refusat bé una bola en defensa, però els locals no han sabut aprofitar-se’n. Si en aquesta jugada ha quedat assenyalat aquest central, a la segona part ho ha quedat l’altre, Peque. El capità ha perdut absurdament una pilota en zona compromesa i ha acabat fent un penal sobre Esteban que ha transformat Boris. Abans el Vilassar havia intimidat amb bones arribades, de les botes de Peque amb una falta a la línia frontal de l’àrea –que ha aturat Ramos– i de Gascón passejant-se per aquesta demarcació –que ha xutat alt–.

L’oxigen que ha rebut el Rubí amb el segon gol és el que li ha mancat al Vilassar. Amb el 2-0 l’equip ha abaixat una mica el ritme i el rival se n’ha aprofitat per marcar el tercer, que ha arribat després d’una altra pèrdua de pilota absurda, en aquest cas del porter Oriol. Encara hi ha hagut temps perquè Jan Lladó, que ha jugat la segona part, maquillés el marcador. El jugador ha posat la cama en una pilota que ningú del Rubí ha pogut refusar i s’ha acabat colant a la xarxa. Menció també pel jove Guille, que ha treballat activament des de la banda: ha driblat amb encert i ha corregut com si anés sobre una moto; el públic local l’ha elogiat quan es desfeia dels seus marcadors.

Malgrat aquests apunts de qualitat i competitivitat que ha donat l’equip, els errors puntuals han condemnat l’equip i el situen al pou de la taula, i amb uns registres que només poden millorar. La sort pot ser un factor, però per guanyar cal treballar i prendre decisions. /JD

El Vilassar s’estavella al Prat (3-0)

El primer equip ha aguantat més d’una hora al camp del Prat, que ha perdonat el que no està escrit, però un gol d’Oriol Muñoz (77’) ha dinamitat les expectatives dels de Toni Romero. Dos gols més al 79’ i al 90+3’ han acabat d’eixamplar les diferències i aixafen el Vilassar a l’última posició de la taula.

El Vilassar volia facturar els mals resultats i agafar el vol després d’una dinàmica molt negativa que l’ha fet caure al final de la classificació. El conjunt de Manolo Márquez, que encadenava quatre victòries seguides i ja ha sortit del pou, es preveia com un rival difícil que no posaria les coses fàcils, però el Prat havia de ser l’escenari per marxar cap a la permanència.

El partit ha començat de la pitjor manera pel plantejament del tècnic, Toni Romero. Al minut 5 ja ha hagut de substituir Mendo per una topada que li ha impedit seguir; al seu lloc ha jugat Anselmo, que no ha pogut completar un bon matx. El Prat, per la seva banda, ha pilotat el partit i ha estat l’encarregat de posar les ocasions: la tripleta atacant, formada per Charly, Sascha i Juli, ha disposat de molt bones ocasions. El porter vilassarenc, Alex, ha aturat amb el peu un xut de Sascha, i ha intervingut amb èxit a rematada de Pedro Bilbao. Just abans del descans, el Prat n’ha tingut dues en sortides de córner que la defensa ha hagut de treure sota pals. El Sagnier es posava les mans al cap amb les errades del seu equip.

Per la part de Vilassar, Jan Lladó ha estat el més actiu del partit. Ha estat ràpid, explosiu i atrevit…però ha jugat massa sol. Els seus companys en defensa han treballat amb eficàcia, però als de més endavant se’ls han diluït les idees. La tònica ha estat aquesta: defensar i aguantar el resultat. La prova d’aquesta tàctica és la dada que fins el minut 82 no hi ha hagut un xut amb garanties. Fins aleshores, arribades, sí, i centrades, també, però totes elles estèrils.

Al segon temps el porter Alex ha tornat a tenir una intervenció brillant. Després d’una absurda pèrdua de pilota d’Eloi en zona compromesa, Sascha ha xutat contra el porter –que ha sortit a la desesperada– després d’una centrada de la mort. Els locals han seguit intentant matar el Vilassar, però han perdonat en excés davant el temor del públic. Al 72’, una nova centrada rasa a l’interior de l’àrea ha fet aixecar els afeccionats del seient, però l’assistència d’Albarrán no ha tingut receptor.

D’aquesta manera hem superat el 75, amb un empat a 0 injust pel que es veia sobre el terreny de joc; amb el Prat mastegant el gol i el Vilassar resant per sortir amb vida i aprofitar un hipotètic contraatac per fer mal. Finalment, ha estat el gran qui ha colpejat. Xavi Muñoz ha posat una centrada que Oriol Muñoz ha pentinat al fons de la xarxa. En aquest moment el Vilassar s’ha desfet com un terròs de sucre en un cafè calent i menys de dos minuts ha arribat el segon gol. En un córner, Sascha ha controlat la bola amb el pit i l’ha engaltada a barraca.

Hi ha hagut una tímida reacció del Vilassar ja amb el 2-0. En algunes fases de la segona part els de Toni Romero han pogut respirar una mica, i al 82’, com citàvem, Anselmo ha tingut un xut que ha aturat Toni. Els minuts s’han anat consumint i quan tothom ja estava tranquil, el Vilassar ha encaixat el tercer, obra d’Oriol Muñoz. En una rematada des de la línia de fons que ha arribat al segon pal, el davanter del Prat ha posat el peu per fer més gran la ferida del Vilassar. La derrota ha fet mal, sobretot perquè a falta d’un quart d’hora pel final l’equip empatava. Les dades, però, ho diuen tot: 2 punts dels últims 30 possibles. Els jugadors han anat capcots cap al vestidor i a l’entrenador, Toni Romero, ni se l’ha vist a la sala de premsa. La reacció és urgent en tots els sentits./JD

Saturday the 20th. Unió Esportiva Vilassar de Mar. Un club amb història
Hosting by GiGa & Design GiGa based on QualityJoomlaTemplates